Festival Medieval Elx
Presentació de Festival 2007
L’Europa actual està arrelada en la llarga edat mitjana, aquella que sorgí amb la caiguda de l’Imperi, llavors el romà, i que entre terrors, creences, mil·lenarismes, pestes i guerres, anà construint-se a si mateixa, alhora que tornava a inventar el teatre, imaginava dracs i àngels, descobria la ciència. O dansava. No és este resum una bona descripció del present? I és que els europeus encara som medievals.
Eixa convicció que les nostres arrels es troben en aquella suma de cultures i experiències, eixa és la que ha presidit el meu treball des del començament en dissenyar el Festival Medieval d’Elx. Deixeu-me, per tant, que explique els principals continguts d’enguany seguint la imatge de l’arbre i el bosc.
Les arrels, sempre ocultes, vives però intocables, són les arts d’aquella època. Per exemple, el Misteri d’Elx i tantes altres manifestacions escèniques d’aquells segles.
D’allí procedix i pren vida el tronc. El tronc és el que hui veiem, l’única cosa que podem veure hui, i això són els principals espectacles en llocs recollits: Bestiaris, Misses Gòtiques, Crists Misteriosos però també El Lebrijano i àngels d’aquells temps i ara. Tot això és l’autentica columna vertebral del Festival, la força dels seus orígens, l’espectacle dur però vivificant, eixe del qual el públic apassionat pot gaudir si va a la seua recerca.
Les branques són el futur de l’arbre. S’obrin cap al demà i per això es balancegen fràgil i graciosament en e l’aire. Com tots els espectacles i exposicions que oferim als més menuts: per a aprenentatge i diversió. Però sent el futur.
A l’ombra de l’arbre és costum descansar i també és lloc per a la dansa, l’amor o el menjar. Així podríem descriure el mercat i els espectacles de carrer, la majoria d’ells oferits a l’ombra de la nit.
Com en aquells anys de viatgers i peregrins, el Festival ha invitat artistes d’Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, França o el Marroc. Però també d’Ourense, Ripollet, Vinaròs, Santa Margalida o l’Alboraia. A trobar-se amb els d’Elx i la seua gent.
Deixeu-me dir, al costat de tot l’equip que m’ha ajudat (a ells la meua gratitud): siguen vostès, alhora, xiquets, jóvens i adults. i no deixen que un arbre els impedisca veure el bosc. Gaudisquen.
Perquè comença el diàleg amb el passat des de el goig del present. Perquè este Festival podria ser metàfora fantàstica de la vida.
Antoni Tordera
Director Festival Medieval d’Elx
